Antonio Mateos: “Portem dos anys enganyats amb el dividend digital”

 
Diversificació i formació marquen el futur del sector dels instal · ladors de telecomunicacions segons el seu president, Antonio Mateo Reivindicatiu amb les administracions i defensor a ultrança del seu sector, la trajectòria professional de Antonio Mateos ha estat lligada al sector de les telecomunicacions i activitats afins a les TICs des de l'any 1976. Aquest salmantí presideix la Federació Nacional d'Instal · ladors de Telecomunicacions (Fenitel), a la qual representa en el Ple del Consell Assessor de les Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació de la Secretaria d'Estat (SETSI), i en la Comissió Multisectorial de la Llar Digital. Mateos més és membre de la Junta Directiva de AMETIC (Associació Multisectorial d'Empreses de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, de les Telecomunicacions i dels Continguts Digitals) i president de ASATEL (Associació d'Empreses i Tècnics Instal · ladors de Telecomunicacions de Salamanca). En l'àmbit empresarial ha contribuït al desenvolupament i creació d'empreses instal · ladores i integradores de telecomunicacions i sempre ha estat molt involucrat en aconseguir que totes les persones tinguessin accés a les noves tecnologies a la seva llar. Aquesta tasca va fer que fos guardonat en 2011 amb el premi a la millor trajectòria personal dels Premis Buscant El Nord Digital.
 

 
-Lluitar per resistir no té sentit: Són paraules seves del seu discurs a la última Asamblea General de Fenitel. Quina és la situació actual del sector?
 
-Lluitar per resistir és pa per avui i fam per demà. El futur del sector passa per diversificar sense remei. És cert que les antenes, i tot el que ha anat al voltant del vídeo, al porter automàtic o petites instal · lacions de so, és el que ens han fet viure fins ara d'una manera més o menys solvent i, fins i tot, abundant. Però les coses han canviat en poc temps i estem en la necessitat imperiosa de reciclar-se o morir. Hem d'anar cap endavant, i no es tracta d'una fugida sinó de veure les possibilitats que tens per poder tenir una estabilitat en un futur. En els 37 anys que porto en aquesta professió crec que des d'un principi hem estat corrent cap endavant intentant posar-nos al dia per traslladar a la resta dels ciutadans els avenços tecnològics.
 
-El que es podria anomenar cultura tecnològica i que en alguna ocasió ha comentat que és una de les mancances d'aquesta comunitat ...
 
-Crec que moltes de les tecnologies no s'usen ni s'implanten a Castella i Lleó perquè l'usuari no les coneix, ni coneix les seves prestacions i serveis. Estic convençut que el primer que hem de fer és ser divulgadors de les tecnologies. Sembla que això és així per l'envelliment de la població castellana i lleonesa i perquè la gent jove habita més a les ciutats, però jo sempre dic que la persona gran que coneix i usa les tecnologies les utilitza amb molta més vehemència que tots nosaltres perquè és un mitjà que té per sortir a l'exterior. S'han gastat molts recursos en nuclis on més aparentment es podia rendibilitzar aquesta inversió i hi ha zones de la nostra comunitat, sobretot a la part oest, que estan molt abandonats a això.
 
-La dispersió geogràfica no ajuda a l'hora de dotar la mateixa manera tots els nuclis poblacionals de la mateixa tecnologia.
 
-Gairebé el 70% de la població està en el 30% del territori. A Castella i Lleó s'hauria d'haver planificat millor una infraestructura coherent amb uns centres d'implantació tecnològica que hagin donat molta més cobertura que la que hi ha ara. És inconcebible que en aquesta comunitat hi hagi més de sis-cents repetidors de televisió. Però hi ha un problema major, les zones on l'orografia és muntanyenca té una comesa, però a les zones on l'orografia és plana això és més perjudicial que beneficiós, perquè l'interval adequat del senyal està provocant que unes s'enfrontin a les altres. Vas a una població on hi ha una cobertura del 300% i això està fent més mal perquè no pots instal · lar una antena per veure bé la televisió.
 
-En el seu discurs, una altra de les reivindicacions que feia era el de la manca de suport de les administracions.
 
-Nosaltres depenem en tot del Govern central. El Autonòmic gestiona unes certes competències, però són mínimes en aquesta matèria. Sí que és cert que dóna suport a l'Administració central per conèixer els problemes, com va passar recentment amb l'extensió de la TDT. La tasca de la Junta ha de ser reivindicativa per demanar possibles prestacions i ajudes; a més ha de vetllar pel benestar d'uns i d'altres i que, per exemple, el senyor d'un poble pugui accedir a la banda ampla en igualtat de condicions que qualsevol altre ciutadà. Ara mateix, amb el satèl · lit tenim banda ampla a tota la comunitat, però qui sap que això existeix? I amb una qualitat-preu molt bona.
 
Llar digital i 'smart cities’
 
-És indubtable el paper del seu sector per convertir i adaptar les ciutats a 'smart cities'.
 
-El nostre sector sempre ha estat important, però nosaltres sempre hem estat el subcontractat del subcontractat, que és el que fa la feina al final però el que no apareix. Respecte al tema de les 'smart cities', hem de tenir rellevància perquè les grans empreses s'estan adonant que han d'arribar a l'usuari, al qual cal ensenyar i educar poc a poc. Un treball que ha de desenvolupar el que està prop de l'usuari, que som nosaltres. Nosaltres hem de tenir dos components en la nostra professió: el tècnic i el social. Tornant a la seva pregunta, jo sempre dic que la base de les 'smart cities' és la llar digital, la comunitat digital, i d'aquí partim a la 'ciutat amigable'. Si no saps gestionar el poc no demanis que s'entengui el molt.
 
-Però què és realitat de la llar digital i les 'smart cities' i quina ciència ficció?
 
-Darrerament, respecte a la llar digital bàsicament s'està treballant en tema d'alarmes tècniques, intrusió, gestió i control: el puguis detectar fuites d'aigua (el que ajuda a que el teu segur et baixi la prima), advertències del foc fum, controlar les persianes amb sistemes que registren la teva quotidianitat, l'estalvi energètic, poder apagar i encendre la calefacció a distància des d'aplicacions mòbils, etcètera. Això ja s'estava fent, tot i que la crisi ho ha parat una mica. Ara estem treballant en la formació per integrar a la llar audiovisuals, els sistemes Dolby perifèrica 5.1, vídeo, àudio; tener tu propio almacén de sonido y todo partiendo de una misma fuente. En cuanto a los edificios digitales, no se están implantando muchas cosa más allá que sensores de luz y presencia para el ahorro energético, per exemple.
 
-En aquest cas, la cooperació amb les comunitats de veïns serà clau.
 
-Sí, clar. La confiança que hem de generar en el dia a dia amb l'usuari és tan important com la tecnologia.
 
-I què preocupacions us plantegen els veïns més enllà del purament econòmic?
 
-A nous habitatges, molt poques gràcies a la normativa d'infraestructures en l'any 1998 i que el dic el meu 'Petete particular'. El problema és amb les antigues, i és el que estem demanant ara amb la llei de rehabilitació, que se creen ‘seudoinfraestructuras’ comunes de telecomunicaciones para cualquier servicio, com internet, televisió, banda ampla, fibra, telefonia, etcètera. Un sistema d'antena antic va en cascada, d'habitatge en habitatge, el que vol dir és que si un veí s'enfada amb un altre pot tallar el cable i això no hauria de ser així.
 
-¿I com està afectant la crisi a la instal · lació de millores tecnològiques en llars i comunitats?
 
-Doncs afectar, afecta. Ara mateix hem tingut un greu problema. Hem fet un estudi i entre el 15% i el 19% de les empreses del sector, que són majoritàriament micropimes, han caído en este tiempo de crisis, i això s'ha degut a que han estat esperant serveis. Portem més de dos anys enganyats amb tema del dividend digital. Quan vam implantar la TDT, les empreses van dedicar tot el seu personal a aquestes instal · lacions. Això s'hagués regulat només de no haver estat perquè l'últim Consell de Ministres de l'anterior Govern va aprovar un pla sobre la TDT, i les empreses van mantenir el personal addicional per poder enfrontar aquest treball. Resulta que això no va començar i es va donar llargues, i es va passar 2011 i 2012; que ara sí, que ara sí, però no va arribar. T'imagines el que suposa per a una petita empresa de 12 la 14 empleats, que més de la meitat els tingui inactius i pagant salaris i seguretat social?
 
-¿I a què es deu tot aquest secretisme i manca de claredat al respecte del dividend digital?
 
-Doncs no ho sé, hauríem de preguntar als nostres governants. Em suposo que hi haurà molts interessos ocults, però principalment jo crec que no ha existit una voluntat clara de fer les coses. Sí que és cert que hi ha una sentència per una sèrie d'inconvenients que s'han anat creant, però hi ha un espectre que s'ha de seguir mantenint. En un moment es va presentar un projecte de reial decret per a la implantació del dividend digital i es va aprovar amb el vistiplau de pràcticament tots els participants i aquí es va quedar tot, i no sabem per què.
 
-En aquest punt, ¿Quina solució ofereixen des del seu sector?
 
-Crec que el més lògic és fer el transvasament, alliberar aquestes freqüències, que s'implanti el dividend digital, que segueixin emetent els que estan fins que Espanya compleixi la sentència i, després, que es tregui a subhasta i es reemplaci si volen. Però l'usuari no ha de pagar els plats trencats de ningú, perquè figura't el panorama que se'ns presenta si hem d'anar a casa d'un client i cobrar 20, 30, 40, 50 la 100 euros o el que sigui per treure-li x programes. L'usuari no va a entendre això.
 
-Aquest secretisme també s'està donant en les primeres proves amb les noves xarxes 4G s'han començat a realitzar a Zamora, Té vostè més dades al respecte?
 
-Crec que en breu tindrem conclusions públiques al respecte, i jo confio en això.
 
-Mentrestant, algunes empreses de telefonia comencen a oferir 4G ...
 
-Algunes companyies de telefonia ja han activat els seus serveis 4G, però no en la freqüència que ens afecta, que és la de 800 i que és la que té part de la freqüència dels canals de televisió. Ara està Vodafone amb 1.800 i tenim algun problema a nivell global, en llocs i en posicions molt concrets. A les radiofreqüències no es poden posar tanques.
 
-En aquest sentit, ¿Què s'ha fet en altres països europeus?
 
-El primer i fonamental és que els que s'han quedat amb la freqüència per treballar en 4G els han fet fer un dipòsit econòmic prou capaç per cobrir les possibles interferències que produeixin. Sé que s'han registrat interferències en altres països com el Regne Unit i que s'han solucionat. Encara que més que interferències eren saturacions, ja que la potència amb la que sortirà una freqüència de 4G serà molt més gran que la de la televisió, perquè en aquesta necessites una antena per portar-la al saló; però, amb la teva 'smartphone' vas a estar al teu saló o on vulguis. No crec que a aquest nivell s'hagin realitzat les proves. A nivell de radiofreqüències jo ja em crec qualsevol cosa i l'usuari sol ser el 'paganini’ de tots aquests problemes i nosaltres hem d'estar allà per treure les castanyes del foc a qui les cremi.
 
Diversificació i formació
 
-Parlava l'inici d'aquesta entrevista de la necessitat de diversificació i formació que té el sector. Com estan els instal · ladors afrontant aquesta situació?
 
-Com podem. La veritat és que no tots tenen la sort que tinc jo de que es doni la formació i quedi a casa. A vegades fas formació a un empleat i després se'n va, posa un negoci davant i et fa la competència. Això està passant. Però com considerem que és molt important per al nostre sector, seguim formant la gent, encara que sigui amb els nostres propis mitjans. Avui en dia, la principal font de formació és la FP, però la gent no surt molt preparada. I quan a nosaltres ens comença a retre un tècnic és als dos anys d'estar a l'empresa, que és quan li pots enviar sol. I aquesta inversió no te la paga ningú. Pel que haver de acomiadar la gent et descoratja, perquè a més de que arriben a ser com de la família, és el nostre principal actiu.
 
-I per acabar, Quins són en resum els reptes de futur que ha d'afrontar el sector?
 
-Ens aniria molt bé que sortís el tema del dividend digital. Com a repte, diria avançar en temes d'accessibilitat. Després, evidentment, anem a la banda ampla i la fibra òptica. Ens queda una assignatura pendent, que és aconseguir conscienciar la població que es guanya més amb un sistema de prevenció que amb una reparació d'avaries. La cultura de manteniment aquí a Castella i Lleó no existeix. I seguir creant aquesta continuïtat de servei, que és el que necessita el client. Aquí estem i, mentre puguem, aquí seguim. Com comentava abans, som el negre que ha escrit el llibre, però no apareixem en els títols de crèdit. I dins del que hi ha, no estem malament de tot. Però el pitjor és que el context econòmic no ha estat el que ens ha causat el problema. Ens han causat una situació que ens ha portat a estar bastant malament. I com li vaig dir l'altre dia a Víctor Calvo Sotelo, secretari d'Estat de Telecomunicacions, molta culpa del tancament del 19% de les empreses del sector ho té la SETSI; i això és una espineta que portem clavada.

 
Font
 

Els comentaris estan tancats.